Els partits que vénen ara seran els que ens donaran una indicació del potencial de l’equip”

Michael Laudrup (Frederiksberg, Dinamarca, 1964) ha desembarcat a l’Illa com la gran estrella del projecte esportiu de Llorenç Serra Ferrer, malgrat que defugi aquest qualificatiu. A l’hora de parlar, conserva l’elegància d’aquell jugador que sense mirar desxifrava aquells espais invisibles que feien millors els seus companys.

Quin balanç feis d’aquests primers mesos al capdavant del Reial Mallorca?

El balanç és positiu. Tenim un grup molt bo. Per parlar d’objectius és prest, perquè encara hem de jugar alguns partits contra equips que jo qualificaria que són els de la nostra lliga, que són els que vénen ara i que ens donaran una indicació del potencial que té aquest conjunt.

L’inici del campionat de Lliga va ser molt positiu amb un empat contra el Reial Madrid. Una bona feina del Mallorca o falta d’acoblament dels blancs?

És un duel que ja tenc aparcat. Òbviament, quan jugues contra un dels dos grans, el Barça o el Madrid, sempre hi ha màxima motivació. Crec que no són aquests enfrontaments els que han d’indicar com estàs. Hi ha hagut una setmana amb molts elogis cap a tothom i això està bé, però ja ha passat. Ara hem de mirar cap a Gijón, que sí que serà el primer matx que ens podrà donar les indicacions que et comentava abans i després arribaran Osasuna, Bilbao, Reial Societat… aquests sí que són partits importants amb vista a tota la temporada.

De tota manera, ja es van veure els pilars bàsics que han de sustentar l’equip durant la campanya. En aquest sentit, sí que es pot considerar de manera positiva la primera jornada de Lliga.

Clar. Tots caiem en una trampa si continuam parlant d’aquest partit. Ja som més a prop del duel contra l’Sporting i per mi sempre s’ha de parlar del matx que és més a prop. Això vol dir que, si has jugat diumenge és normal que dilluns comentis el darrer partit, però ja a partir de dimecres o dijous ens hem de centrar en el proper.

Amb la plantilla que s’ha confeccionat, es pot mirar més enllà de la permanència?

Veus, ja parlam d’objectius. És massa prest per comenar-ho. S’ha d’esperar alguns enfrontaments per ser una mica més concret.

Que destacaríeu del vestidor que heu trobat?

És un grup unit. Si en un equip, amb tot el que ha passat aquí, es manté la tranquil·litat i la concentració sobre el que s’ha de fer -jugar-, malgrat tots els problemes, vol dir que hi ha un grup molt bo i unit, Això és fonamental. Durant el curs aquesta unió et pot donar punts molt importants en moments molt concrets.

Una de les característiques del vestidor és la joventut. Amb una caseta així, el treball de psicòleg esdevé més important que el d’entrenador pròpiament dit?

Lògicament, amb els joves s’ha de parlar diferent que amb els veterans, perquè estan en una fase de maduració tant des del punt de vista futbolístic com personal. Tal vegada, un arriba del segon equip i només el coneixen els pares i els amics. De cop tothom el coneix perquè juga a Primera. Aquestes coses passen molt aviat i hi ha alguns jugadors que són més coneguts després del darrer partit perquè els han tret a tot el país. En un grup tenir veterans és fonamental. Per mi no és l’entrenador qui ha de fer el gran treball dins el vestidor, sinó que són els mateixos futbolistes. Òbviament, si no funciona hi entra l’entrenador, però si un entrenador ha d’internvenir en moltes ocasions dins el vestidor vol dir que no hi ha un bon grup.

Passam per un moment en què alguns entrenadors centren l’atenció mediàtica i es converteixen en les vertaderes estrelles dels equips, com pugui ser el cas de Mourinho, Guardiola o vós. No creis que és una mica contraproduent?

Depèn. Si l’entrenador es veu com l’estrella de l’equip sí que és un problema. Puc parlar per mi i crec que també ho puc fer per Guardiola: ni ell ni jo mai no ens hem considerat estrelles, ni quan jugàvem i molt menys ara. Sabem que allò més important són els jugadors. L’entrenador sí que et pot donar o llevar alguna cosa, però allò essencial és que els que guanyen i perden són els jugadors. Sabent això, nosaltres mai no podem ser les estrelles del conjunt. No m’agrada la paraula estrella, el que queda clar és que els més importants són els jugadors.

Quina consideració us mereix Gregorio Manzano?

No hi puc entrar. No sé coses suficients per opinar amb certesa. Llavors seria quelcom que he sentit o llegit i això seria molt perillós, sobretot coneixent la situació per la qual passael club. Només puc parlar de la feina que ha fet Manzano, la qual em mereix molt de respecte. Per la resta no gaire coses per ficar-me en un tema tan delicat.

Heu parlat amb Nando Pons?

Mai.

Serra Ferrer declarà que el fet d’haver estat entrenador us feia conèixer els límits de la feina als despatxos. Com veis aquesta relació?

Ho veig com una ajuda. Durant aquests dos mesos sempre he dit que Serra Ferrer és una de les causes principals per les quals he vingut. Per mi és cabdal parlar dels temes importants, sobretot dels esportius, amb un home de futbol. Haver estat entrenador tant temps és un avantatge enorme. Hi ha situacions per les quals ell també ha passat i sap exactament com se sent el tècnic. Consider molt important per ser entrenador haver estat futbolista del mateix nivell al qual entrenes. Hi ha situacions que has passat tu o, si no, coneixes algú que les ha passades i, en funció d’això, prens certes decisions. Sempre ens podem equivocar, tots, però tenir aquesta experiència, sigui amb Serra Ferrer a la llotja i amb mi al camp, és un gran avantatge.

I amb Miquel Àngel Nadal. Com és la vostra relació?

És un luxe, tenc molta sort de treballar amb Miquel Àngel per diverses raons. La primera, perquè és un home de futbol i com jo ha jugat al màxim nivell: al Barça, a la selecció, amb la qual ha disputat copes del món… Tanmateix, la cosa més important per mi és que tenc un segon que coneix molt bé el club i el futbol espanyol en general i, al mateix temps, de màxima confiança. El problema que pot sorgir, de vegades, quan arribes a un equip i dius «vull un segon que conegui molt bé el club», és que te’n posin un que coneix molt bé el club però… I és que també hi ha d’haver una confiança total amb el teu grup i el que es parla no pot sortir d’allà perquè, si no és un colador. Llavors, tenir un segon com Miquel Àngel és un luxe, perquè és de total confiança. És molt difícil trobar-ho, ja que o en tens un en qui confien però no coneix el club o en tens un que coneix molt bé el club però que no sap on és la seva funció. Si cada cop que parles alguna cosa va cap al president i li diu «nyic o nyac», potser és perquè l’ambició de ser el primer entrenador. Mai no es pot saber. Per això, jo tenc molta sort de tenir Miquel Àngel.

La visita a El Molinón és el primer desplaçament del curs. La temporada passada estàvem acostumats que l’equip variàs la proposta quan jugava lluny de l’Illa. Ho tornarem a veure aquesta campanya?

Hi ha dues coses: La filosofia general amb la qual vols jugar i la tàctica que usaràs a cada partit. La tàctica la pots canviar sempre, fins i tot en el mateix duel, com l’altre dia, quan començàrem jugant amb dos davanters i acabàrem amb un davanter i un mitja punta. La filosofia és com vols aconseguir els objectius, quin estil de joc vols implantar i amb quin tipus de jugadors. Nosaltres no jugarem a pilotada llarga, volem sortir jugant, cosa que ens ha anat bastant bé fins ara. Sí que ha de ser l’estil d’aquest equip i no vol dir que de vegades no puguem jugar una pilota llarga i jugar directe. Per mi, si podem cercar una pilota llarga i rematar a porta i fer un gol, ho podem fer sempre. El que passa és el que el futbol no funciona així. Hi ha diferència de jugar amb el València o el Sevilla a casa o a fora. No hi pots jugar de la igual. Potser llevant el Barça, i en alguna ocasió el Madrid, no hi ha cap equip a la Lliga espanyola que jugui igual a casa que a domicili.

Com us trobau vivint a l’Illa?

La veritat és que encara no l’he vista gaire. D’abans coneixia un poc Andratx, perquè hi vaig tenir una casa un parell d’anys. Conexíem Costa d’en Blanes, Bendinat, Portals, Palmanova i Magaluf, que són un poc diferents (rialles). Això només és una part de l’Illa, perquè el nord encara no el conec i la zona de Miquel Àngel tampoc. És una illa tan bonica que s’ha d’aprofitar la nostra estada aquí.

Estau preocupat després que entrassin a robar a ca vostra?

No crec que sigui un tema del qual haguem de fer publicitat. La Policia ha fet una gran feina. Sempre és un ensurt que entrin a ca teva quan dormis. Encara som a la mateixa casa, així que…

Diari de Balears