¿Que estam fent als nostres fills?

El CF Pollença necessita jugadors

Jo recordo que quan jugava a futbol, fa uns 25 anys, ho feia perquè era el meu esport preferit i disfrutava fent el que més m’agradava. En cap moment ni jo ni els meus companys pensàvem més enllà de jugar amb els nostres companys de sempre, cap de nosaltres ni el millor d’ells, que també n’hi havia, pensava amb un altre equip que no fos el del seu poble, no se si a Ciutat passava el mateix o no, però vull pensar que tampoc es tenia tantes ganes com ara de canviar de camiseta.

Anàvem creixent amb els nostres companys, fent pinya i fent equip de bons i de ben de veres, i ens agradava sentir quan acabava el partit com la gent comentava:

_Saps que s’entenen aquests jugadors…

i com no ens havíem d’entendre si sempre havíem jugat plegats; però el millor de tot és que no pensàvem a quin equip jugaríem l’any vinent, teníem clar que jugaríem al manco fins a juvenils amb els nostres AMICS, si amics en majúscules, perquè no tan sols compartíem el temps entrenant, sinó que compartíem moltes més coses de les nostres vides.

Així i tot he de dir que després de tot això tenc companys que fent el mateix que jo, varen jugar algun a 2na B i la majoria a 3ra, (com faran la majoria dels nostres fills si són bons jugadors i no avorreixen el futbol, ¡i ja podran estar contents!) però vos puc ben assegurar que cap d’ells fins que varen tenir prop dels 18 anys ni s’imaginava poder treure cap benefici del futbol.

Doncs que ens està passant ara?

Com és possible que jugadors de 10 i 12 anys ja pensin que si juguen a l’equip del seu poble no tindran futur? Quin futur? Si els elegits són mínims. Ningú els hi pot dir que han de jugar a futbol perquè els hi agrada i que si realment són tan bons els hi arribarà l’oportunitat.

Fins als 18 anys estam creixent i algú encara no ha acabat de créixer, o no heu vist les seleccions inferiors dels equips africans, que tant d’èxit tenen a les categories inferiors i han fracasat al mundial 2010, amb això vull dir que per força o per potència un any pots destacar i un altre no, i què farem després? Aquest equip que ens ha volgut perquè corríem més que les llebres, ens voldrà al seu equip quan tots corrin tant com nosaltres?

Com podeu veure em sap molt de greu veure com s’ha perdut l’encant del futbol a les categories del futbol base, EL JOC AMB EQUIP, EL COMPANYARISME, JUGAR PERQUÈ ENS AGRADA, MILLORAR PER SENTIRSE BE AMB UN MATEIX…

I en canvi veig com s’ha convertit en : Pensar que jugaré amb el Madrid o el Barça i si em va malament amb el Mallorca, ser egoista i voler destacar damunt la resta perquè jo som millor que els altres jugadors, si no jug és peque l’entrenador em té mania i l’any que ve m’aniré a un altre equip, NO PUC JUGAR EN AQUETS EQUIP PERQUÈ si hi quedo no podré arribar a jugar amb un equip de primera, etc, etc etc

Peró rectificar aquestes idees és feina dels pares: no tenir tantes expectatives, fer veure la realitat als nostres fills i no idealitzar les nostres pretensions frustrades.

I després de tot això passen coses com aquest any a Pollença, que encara i tenir un equip INFANTIL a PRIMERA , aconseguit amb jugadors del mateix poble, ens podem trobar amb vertaderes dificultats per jugar a causa d’una massiva desaparició de jugadors que fins ara havien estat jugant en aquest Club de futbol.

PEL QUE DEMANAM A TOTS ELS JUGADORS/RES NASCUTS AL 1997 O AL 1998 QUE SI TENEN GANES DE JUGAR, APRENDRE I PASSAR-HO BÉ VENGUIN AL CF POLLENÇA PERQUE FALTEN JUGADORS

JRM para Fútbol Balear

Comenta esta noticia

Los comentarios están desactivados temporalmente. En breve estarán disponibles de nuevo.