Els 94 anys d’un mite esportiu

Balears FC del año 1921

El 3 d’abril de 1920 apareixia a la primera pàgina del diari La Última Hora un article sobre l’arrelament del futbol a Palma i els nous equips que estaven sorgint, llavors en plena euforia futbolística. El cronista, sense saber-ho, va descriure en dues frases uns fets aparentment anecdòtics que han tengut una trascendencia enorme i que fins fa poc temps romanien oblidats: la primera frase, “En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparativos para formar un team,” i la segona, “En la Fundición de los señores Carbonell se organiza otro once, que promete ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista.”

Eren uns apunts de pes, ja que era la primera vegada que a Palma s’organitzaven equips de futbol d’extracció obrera. Molt a veure va tenir el decret del comte de Romanones, promulgat el 1919, que imposava la jornada de 8 hores de treball diari, la qual cosa proporcionava als sectors més humils un temps de descans que, en alguns casos, va derivar en una activitat fins llavors vedada: l’oci canalitzat a través de l’esport i la seva pràctica, especialment el futbol, que amb la seva contribució es convertiria en un esport de masses.

La companyia naviliera Isleña Marítima era propietat de la Trasmediterránea des del 1918, però mantengué els seus símbols identificatius durant molts més anys: les sigles I-M en blanc sobre fons blau a les xemeneies dels seus barcos. Mentrestant, la Foneria Carbonell va sorgir en aquells mateixos anys com una petita empresa metal·lúrgica, formada bàsicament per treballadors del raval de Santa Catalina i fruit de la desaparició de la mítica factoria de Joan Oliver Maneu i la partició de les seves dependències en empreses de petites dimensions.

A principis de l’any 1920 sengles plantilles de treballadors varen organitzar-se per practicar futbol, una activitat que fins llavors era privilegi de les classes benestants com una pràctica recreativa, irregular i sense competició organitzada. Els obrers de la Isleña adoptaren els colors de la seva naviliera: samarreta amb tres franges blaves sobre fons blanc i calçons blaus, obtenguts de retallar les cames a les seves granotes velles de treball. Els treballadors de la Foneria Carbonell, per motius que desconeixem, varen preferir una indumentària íntegrament blanca. Els primers adoptaren el nom de Mecànic i els segons, després d’adoptar inicialment el nom de la seva foneria, el de Mallorca. Cal recordar que l’actual club vermell, ja existent des de 1916, llavors responia al nom de Reial Societat Alfons XIII.

Sengles equips varen ser en aquells moments (març-abril 1920) els primers i únics conjunts de base obrera a Palma. Varen subsistir sense recursos, terreny de joc ni grades, però amb coratge i perseverància. Els seus respectius presidents, el «mecànic» Gabriel Cifré Borràs (1894-1993) i el «foner» Bartomeu Llabrés Albertí (1886-1951), resten avui injustament oblidats. Tots es reuniren a l’humil cafè de Can Rasca (Sant Miquel 67, cantonada Oms), a una finca encara existent avui dia. Allà va ser on sengles clubs decidiren en assemblea general sumar forces i formar, el 14 de novembre de l’any 1920, un nou club: el Balears Futbol Club. Varen adoptar la samarreta blanc-i-blava del Mecànic i els calçons blancs del Mallorca. Bartomeu Llabrés, president del Mallorca, va ser el primer president. Havia nascut el mite balearico.

Ara fa 94 anys de les primeres passes d’un dels clubs esportius amb més seguidors de les Illes Balears. Un aniversari que s’havia perdut en la foscor del temps, a causa de la desaparició dels protagonistes i la desmemòria. Que també va ser eclipsat per la seva vinculació l’any 1942 amb un altre club de Palma, l’Athletic Futbol Club. Un fet legalment registrat com una fusió, però que de fet va resultar ser una absorció dels atlètics pels balearicos, ja que aquests varen mantenir tots els seus trets identificatius pràcticament inalterats (indumentària, terreny de joc, local social…) i gaudien d’una massa social molt major. Dels atlètics només va quedar la incorporació del seu nom al nou club: Atlètic Balears. Un club que, si res no canvia, en pocs anys podrà commemorar el centenari del seu mite.

Manuel García Gargallo és Doctor en Història i autor del llibre “Els origens de l’Atlètic Balears (1920-1942). Dels inicis a la fusió.»

 

Manel García para Fútbol Balear.

Más noticias que te pueden interesar

Comenta esta noticia

Los comentarios están desactivados temporalmente. En breve estarán disponibles de nuevo.