Crónica Copa RFEF 1/16 vuelta: UE Llagostera 1-0 SCR Peña Deportiva

El trío arbitral con los capitanes

Alineaciones:

UE Llagostera: Marcos, Pol Gómez, Maynao, Crespo, Yeray, Erci, Marc Medina(Sasha min.75), Álex Cobos, Ousman, Monsif, Mario.

SCR Peña Deportiva: Torres, Piñol, Romero, Borja, Piscu, De Val, Nacho, Cristeto, Vidal, Soldat, Luna.

Goles: 1-0 Mario min.63

Árbitro: Bruno Montero Ferreiro asistido en bandas por Guillem Parera y Alejandro Aguayo.

Tarjetas: no hubo

Comentario:

Super Mario va fer el gol. Però sense Monsif Khttar, sense Ousman Touray, sense Dani Pérez, sense Alex Cobos no s’entén que el Llagostera-Costa Brava eliminés la Peña Deportiva per passar a la següent pantalla de la Copa Federació després del 0-0 de l’anada. Per això no tenim un filial, si no un filialasso, perquè Oriol Alsina pot comptar amb ells quan sigui i pel que sigui. I perquè els jugadors del B no només compten, també sumen. I es multipliquen per la causa perquè Alsina n’ha fet jugar cinc per aquesta primera eliminatòria de Copa Federació però en podrien haver estat més o d’altres. Aquesta competició es juga en gran part per ells -perquè vagin acumulant minuts amb el primer equip-, i ells volen ser els protagonistes. L’actuació de tots ells és la mostra més clara i el gol decisiu de Mario la culminació.

Però el millor de tot és que no va ser només el cop de cap de Mario, no tan sols va ser el què. També el com: la (santa) estratègia. I amb qui: Maynau. Si un petit club com el Llagostera s’ha fet gran ha estat per aprofitar al màxim les seves armes, i la pilota aturada és la més letal. I no es només el ‘modus operandi’ del primer equip. L’estratègia s’ha convertit en una filosofia de vida en tot el club i per això no és casualitat que en l’últim cap de setmana primer equip, filialasso i juvenilasso marquessin en accions a pilota parada. Per això tampoc és casualitat que Mario entrés a rematar amb la mateixa decisió i confiança que un central contrastat com Lucas Viale. I com que Maynau va sortir del filialasso i sap quines són les senyes d’identitat del Llagos va botar un córner perfecte. No va ser la jugada en sí, va ser tot el que significa.

Oriol Alsina va disposar un onze amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Pol Gómez i Mario Jiménez de centrals, amb David Crespo de lateral dret i Joan Maynau de lateral esquerre; un mig del camp amb Yeray Sabariego i Alex Cobos al doble pivot amb Eric Jiménez i Monsif Khttar per bandes i, a dalt, Marc Medina i Ousman Touray. La tornada d’aquesta eliminatòria entre Llagostera i Peña Deportiva va ser una fotocòpia de l’anada: tremendament igualada. Dos equips que volien la pilota però que al mateix temps no volien prendre riscos per evitar donar un pas en fals. El conjunt eivissenc va tenir uns primers cinc minuts intensos sense arribar a fabricar ocasions però a partir d’aquí el Llagos va anar a més, fent-se amb una possessió de pilota que alternava amb la Peña. Els pitiusos, molt junts i solidaris, estaven molt a sobre en cada jugada com un Llagos que mossegava després de pèrdua i que replegat no deixava una esquerda entre línies, obligant el conjunt de Raúl Casañ a anar per fora.

Davant, l’equip blau-i-vernell presumia de recursos: les pentinades de Medina -que aquest cop assumia un rol més de davanter boia-, les portentoses projeccions de Maynau o les internades d’un descarat Monsif, que quasi es planta mà a mà amb el porter després de lluitar una pilota i va espantar Torres amb una centrada que es va enverinar. El Llagos podia estar més o menys encertat però on sempre aixecava l’ “uuuuyyyyy’’ a la graderia era en les jugades a pilota aturada. I en una d’aquestes, Pol Gómez quasi marca de cap a la sortida d’un córner en la més clara del Llagostera a una primera part en què Vidal va tenir la millor per la Peña amb un altre remat amb la testa. Malgrat la incertesa del que anava a succeir en un matx tan igualat una cosa hi havia certa: la boira anava a fer la guitza a la segona meitat. Tan cert com que els jugadors del filialasso tenien moltes coses a dir en aquests segons 45 minuts amb l’avís que va enviar Monsif al final del primer temps: tot i no poder finalitzar l’acció, l’extrem del filialasso es va creuar mig cap amb una autopassada inclosa. 

De fet, el mateix Monsif, insistent, va ser qui va estar a punt de marcar a la represa amb un xut que va desviar molt bé Torres. El partit semblava obrir-se i Maynau va veure com un defensa bloquejava un xut seu molt clar dins l’àrea i a continuació San Marcos Pérez, en la seva primera aturada, va blocar un tir des de la frontal. Semblava, més que mai, que el gol era imminent, sobretot per part del conjunt de la Costa Brava. I així va ser. Maynau la va posar amb delicadesa i precisió i Mario, entrant, salvatge, amb decisió, va entrar a rematar amb un cop de cap perfecte al minut 63. Un gol d’autor, un gol de Llagostera per segellar un partit del central excepcional. Un matx on quedaria molt per fer, ja que a partir del gol blau-i-vermell la Peña Deportiva es va llançar cap a la porteria del Llagos en busca d’una diana que li atorgués la classificació. Al cap i a la fi, tot i no poder anar ja a la pròrroga, l’equip de Raúl Casañ continuava necessitant d’un gol per tornar a Eivissa amb el bitllet per als vuitens de final. Alsina va refrescar l’equip donant entrada a Sascha Andreu per un incansable Marc Medina. Abans, David Bigas havia entrat per Eric.

Malgrat l’empenta de la Peña i que l’equip de Santa Eulària des Riu va avançar línies, la següent oportunitat clara la va registraria el Llagostera per mediació d’Ousman Touray. El davanter la va tenir davant Torres però el porter visiant va reaccionar amb molta habilitat per avortar la jugada de la sentència al minut 83. La intervenció del meta eivissenc va estimular a la part final una Peña Deportiva que poc abans del temps afegit va gaudir d’una doble oportunitat claríssima per marcar el gol que li hagués donat la classificació. EL Llagos, un expert en això de patir, va resistir fins el final per cantar victòria i dir que es pren molt seriosament una Copa Federació en què hi disputa per primer cop la fase estatal. 

Però aquest mes no dona treva i, en el tercer i últim partit d’aquesta setmana al Municipal, el Llagostera espera el millor visitant de la Lliga diumenge a les 16:30 h: un Granollers que només ha perdut un partit fora de casa en tota la temporada. Un repte més que intentar superar junt amb tots els almogàvers, que aquest cop van desafiar la boira i el fred per dur el Llagos als vuitens de la Copa Federació. Ara, tornem a tenir la imperiosa necessitat de tenir-los al costat per intentar superar el millor visitant. 

Redacción

Más noticias que te pueden interesar

Comenta esta noticia

Los comentarios están desactivados temporalmente. En breve estarán disponibles de nuevo.